Tecla d’Iconi

Benvolgudes i benvolguts, ens trobem en plenes festes de santa Tecla. El primer document de la història de Tarragona on apareix una menció explícita a santa Tecla és la butlla del papa Urbà II Inter primas Hispaniarum, de l’1 de juliol de 1091. Es tracta d’un document importantíssim, perquè el Papa demanava al bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, que restablís la dignitat metropolitana de l’Església de Tarragona. A més, li indicava les ocasions més solemnes en què convenia fer ús del pal·li, amb una referència explícita a la festivitat de santa Tecla, verge, i dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, màrtirs. Què havia passat? Perquè hem de saber que en el moment de la caiguda de Tarragona en mans dels àrabs l’any 713 o 714, no hi ha cap esment d’un culte a santa Tecla.

A finals del segle XI es veia la necessitat de donar a l’antiga capital cristiana aquell prestigi que havia tingut a l’antigor, restablint la seva dignitat metropolitana. Els bisbes catalans havien de jugar un paper molt actiu de re-definició, al mateix temps que ho afavoria una certa decadència de la seu metropolitana de Narbona —a la qual pertanyien els bisbats catalans—, poc partidària de les directrius reformistes que eren impulsades pels papes de Roma. Perquè des de mitjans del segle XI es veia la necessitat d’una reforma en la vida de l’Església universal. Convenia que l’Església s’emmirallés en l’Evangeli de Jesús i en la vida dels primers cristians. L’inici de la materialització concreta d’aquesta reforma fou la redacció i aplicació de les vint-i-set normes conegudes com Dictatus Papæ, que el papa Gregori VII va escriure l’any 1075, setze anys abans de la restauració de la nostra seu metropolitana. Havia començat l’anomenada Reforma Gregoriana, que implicà també una major centralització de l’Església en el bisbe de Roma, com a instància de control de tota la cristiandat.

L’argument dels orígens apostòlics, pròpia de la reforma impulsada per Roma, hauria d’esdevenir essencial en l’origen del culte a santa Tecla a Tarragona. Es tractava d’evidenciar la necessitat que l’Església restablís aquell estat original d’època apostòlica que havia estat indegudament alterat pel pas del temps. La difusió del ritus romà en detriment del visigòtic anava en la mateixa direcció. Vincular, a partir d’aquest moment, santa Tecla com a titular de la metròpoli eclesiàstica restaurada, permetia presentar la seu episcopal de Tarragona —i això enfront de la de Narbona— com una Església d’origen paulí, és a dir, d’origen apostòlic, però, a més, com una Església individualitzada i amb personalitat pròpia entre les que professaven un origen apostòlic de filiació paulina.

És la jerarquia eclesiàstica de la mà de Berenguer Sunifred qui decideix aquest culte, ratificat per la butlla del papa Urbà II. Aleshores, la metròpolis restaurada podria aparèixer als ulls de Roma i de tota la cristiandat com una institució deixebla i hereva de l’apòstol sant Pau, fet que alhora insistia en els seus orígens apostòlics. Berenguer Sunifred no deixà passar l’oportunitat i s’erigí en portaveu de les ànsies d’independència dels bisbes catalans respecte de la dependència eclesiàstica de Narbona. I, per tal d’assolir-ho, s’apropià del símbol de Tecla d’Iconi i el lligà per sempre més a la nostra seu de Tarragona.

Que tingueu una bona festa.