Opinió
De sorpresa en sorpresa
Benvolgudes i benvolguts, l’exhortació apostòlica sobre la Catequesi, que sant Joan Pau II publicà a l’inici del seu pontificat, conté uns punts que considero clau, independentment del pas del temps.
En selecciono aquesta afirmació: «La peculiaritat de la catequesi tendeix al doble motiu de fer madurar la fe inicial i d’educar el veritable deixeble de Crist per mitjà d’un coneixement més aprofundit i més sistemàtic de la persona i del missatge de nostre Senyor Jesucrist […]. La catequesi» —continua— «sovint ha de preocupar-se no sols d’alimentar i d’ensenyar la fe, sinó de suscitar-la contínuament amb l’ajut de la gràcia, d’obrir el cor, de convertir, de preparar una adhesió global a Jesucrist en aquells que encara es troben al llindar de la fe» (n. 19).
Potser portem anys, potser tota la vida fent el camí de la fe. Però, qui assegura que la pols del camí no hagi empolsinat la imatge del Senyor, fent-li perdre per a nosaltres la nitidesa necessària per a seguir-lo amb renovada esperança cada dia?
La descoberta constant de la persona del Mestre: heus aquí el secret del vertader deixeble. No es tracta tant de retenir en la memòria molts fets de la seva vida com de saber-se’ls de cor. I empro el mot saber en el seu sentit originari, el qual equival a ‘assaborir amb el cor’.
Ens cal fer constantment la descoberta de Jesús. M’ho escrivia, a la seva manera, un jove que s’ha confirmat aquest any: «Sóc un explorador de Déu.» Els Apòstols, entre dubtes, covardies i contradiccions, anaven de sorpresa en sorpresa.
«La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat» (Lc 4,32). Cada trobada amb Jesús resultava una novetat. Aquest ha de ser el procés del nostre coneixement autèntic de Jesús. Des de la netedat del cor, com la frescor del matí, anar avançant de sorpresa en sorpresa. Jesús fa pensar en la muntanya.
El muntanyenc que s’hi afecciona pujarà una i cent vegades el mateix cim i sempre hi descobrirà coses noves. Cada vegada en baixarà lliurement lligat, però a punt per tornar-hi així que pugui. En queda pres, com aquell jove escalador que deia als seus pares: «Si em moro a la muntanya, no em ploreu. Em quedaré en el lloc que més m’ha captivat.»
En aquests dies d’octubre són moltes les parròquies i comunitats que inicien els cursos de catequesi, tant per a infants com per a adults. Si teniu l’anhel d’una fe que cerca de comprendre, apunteu-vos a les classes de l’Institut Superior de Ciències Religioses, que a les tardes tenen lloc al Centre Tarraconense el Seminari de Tarragona; o bé, al programa de formació que a nivell dels arxiprestats, la Vicaria per a la pastoral, juntament amb l’esmentat Institut, han programat per a enguany.
Si estem captivats per Crist, com l’escalador ho està per la muntanya, no hi escatimarem esforços. D’altra banda, diumenge vinent, dia 13, a la tarda, tindrà lloc a la Catedral l’enviament pastoral de l’inici de curs. Us hi convido especialment.
S’ha escrit que el cristià del segle XXI «o serà un místic o no serà cristià». El cristià del futur o serà un captivat per la persona de Jesús o deixarà la seva escola. Endinsats ja en el segle XXI, aquesta afirmació feta a finals del segle passat resulta cada dia més convincent. I cal anar avançant de sorpresa en sorpresa.