Gelosia i ambició

Benvolgudes i benvolguts, avui vull parlar de la gelosia i de l’ambició. El deixeble Joan diu a Jesús, ferit per la gelosia: «“Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és un dels nostres.” Jesús respongué: “No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres”» (Mc 9,38-40).

Jesús va més enllà de la simple «tolerància» davant els qui no són «dels nostres». El terme tolerància, manllevat de l’arquitectura, fa referència més aviat a allò que s’ha de suportar, aguantar, o consentir, i no a allò que, com afirma Jesús, s’ha d’acceptar i assumir com una realitat que és positiva i enriquidora en si mateixa. En canvi, hem de ser capaços de sumar, de fer el més petit servei i alegrar-nos que altres facin el bé a tothom, encara que no pertanyin al nostre grup. Ser capaços de percebre el do de l’Esperit en les persones que tenim al nostre voltant i fan el bé. Com afirma el Concili Vaticà II, en «tots els homes de bona voluntat» «la gràcia actua d’una manera invisible. Crist va morir per tots» «Hem de sostenir, doncs, que l’Esperit Sant ofereix a tothom la possibilitat d’associar-se a aquest misteri pasqual de la manera que Déu sap» (GS 22). Jesús proposa l’acceptació de tota realitat que sigui bona i de tota persona que faci el bé sota la fórmula de l’acolliment: «Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa» (Mc 9,41). En aquest punt, Jesús corregeix els deixebles canviant-los totalment els papers: ells no han de pensar tant en el que han de fer davant els altres, sinó que els fa pensar en com ells hauran de ser acollits. Els ensenya a posar-se en el lloc dels altres. No en el lloc del qui acull, sinó en el lloc del qui ha de ser acollit. Per tant, el deixeble no ha d’esdevenir mai jutge dels altres a l’hora d’efectuar l’acolliment, sinó que ha de pensar a ser subjecte per a ser acollit. Jesús s’identifica sempre amb el necessitat i el desvalgut (cf. Mt 25,40).

Jesús corregeix també els deixebles davant l’ambició d’honors i poder. Es troba en íntima relació amb el punt anterior. Davant l’ambició de Jaume i Joan d’ocupar els primers llocs en el Regne de Déu (Mc 10,37), Jesús els corregeix dient-los que «qui vulgui ser important, que es faci el servidor de tots», «com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida» (Mc 10, 43.45). Convida els deixebles a capgirar, una vegada més, la seva forma de pensar, massa arrelada al tenir, al posseir, als honors i al poder, tan oposats al projecte de Regne de Déu que ell proclama i inaugura. Amb la seva correcció, ens convida a repassar el nostre comportament familiar, professional i social, per veure si anem incorporant l’esperit de servei, el distintiu de tot deixeble de Jesús. Això demana esforç per anar a contracorrent de certs prejudicis socials. Demana també sentit crític i encert per trobar els camins més idonis per tal de fer de la nostra vida un autèntic servei.