Sense aigua, millor repensar el creixement

No cal ser molt gran per tenir present el nus a la canonada que servia per identificar el moviment que va lluitar contra el Pla Hidrològic Nacional durant la primera dècada dels 2000. L’oposició al projecte que en aquell moment el Partit Popular va aprovar al Congrés dels Diputats va ser generalitzada al conjunt de les Terres de l’Ebre, però també va aconseguir el posicionament contrari de població de la resta del territori català i dels representants polítics. 

El pla preveia aleshores el transvasament d’aigua de l’Ebre cap a les províncies de Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Barcelona. El pla, en aquests termes, va diluir-se amb l’arribada del govern Zapatero. Ara, gairebé una vintena d’anys després, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (sorgida precisament arran del Pla Hidrològic), ha hagut de tornar a sortir a oposar-se a una proposa d’enginyers i economistes, per lluitar contra la sequera portant aigua de l’Ebre cap a la xarxa del Ter-Llobregat. 

Els ebrencs consideren la sequera una excusa per fer arribar aigua on, el que es pretén, i això sembla una evidència, és no renunciar a nous projectes urbanístics i al creixement de població. No pot, altre cop, preveu créixer a costa de treure recursos d’altres territoris.