La lluita del comerç de proximitat

El petit comerç, el de proximitat, ha experimentat una notable transformació els últims anys que, en molts casos, l’ha posat contra les cordes. De fet, seria més just dir que la transformació ha estat més del client i d’un entorn globalitzat tan i tan liberalitzat que, paradoxalment, caldrà plantejar algun dia mesures de protecció per evitar deixar les ciutats sense teixit comercial. Els clients tenen ara una oferta que pel petit comerç resulta una lluita gairebé impossible. D’una banda, els grans espais i centres comercials, que reuneixen espais d’oci i altres serveis, i que concentren marques en espais acotats i fàcilment accessibles. I, d’altra banda, les vendes online i, el que és més important, un sistema de logística molt eficaç, han deixat les botigues de barri un marge d’activitat molt petit. Només l’especialització i àmbits geogràfics molt concrets –ja comencen a retallar-se enviaments a pobles petits o allunyats de grans ciutats– poden servei al comerç de proximitat. Però la realitat a ciutats com Reus i Tarragona és la proliferació de franquícies, la reiteració de marques i el progressiu tancament de botigues. Locals que, com a molt, tornen a reobrir sovint com a espais de restauració, un model de serveis que també pot saturar-se.