Evolucionar per raons sobrevingudes

Els castells són una tradició cultural catalana que ha aconseguit estar present més enllà dels límits de l’àmbit cultural que ens defineix com a país. I com a tradició amb totes les de la llei, ha estat durant molts i molts anys inalterable amb les estructures, les dinàmiques o els usos, tant dins les colles com també en les actuacions. Hi ha hagut sempre pautes molt definides i també estrictes ‘protocols’ vinculats normalment al desenvolupament de les festes majors que acullen les grans diades (sortides o entrades d’ofici, actes centrals que pengen els uns dels altres...). Aquest rigor també ha permès que els castells hagin superat períodes socials molt complicats i es mantinguin. Però si alguna cosa ha permès que el món casteller hagi crescut com ho ha fet fins ara és la seva capacitat de combinar la tradició amb l’evolució. Ara, però, ha estat una necessitat sobrevinguda la que obligarà a retocar tradicions. El canvi climàtic ha fet repensar l’hora d’actuació de la diada de la Bisbal, just el 15 d’agost. Potser fins i tot caldrà repensar altres actes dins les festes per adequar-los a les ‘noves’ diades que segur seguiran a la penedesenca, però sembla inqüestionable posar per davant el benestar de les colles i els espectadors al mateix espectacle.