Els pagesos diuen prou

El camp català diu prou. Aquest dimarts Catalunya ha viscut una jornada de protestes que ha tallat nombroses vies i que aquest dimecres continuarà amb les marxes lentes previstes cap a Barcelona. Han estat protestes que representen una línia de continuïtat amb les que s’han pogut veure a diversos països europeus. En el nostre àmbit geogràfic, a les raons que els pagesos de mitja Europa poden compartir, també s’ha sumat una persistent sequera que, literalment, està fent que molts cultius estiguin a punt de desaparèixer per les restriccions que pateixen. Hi ha raons recurrents: l’increment de costos, el laxa control en les importacions que poden oferir preus competitius precisament per un dels factors que també més repeteixen els pagesos en les seves queixes: la burocratització del sector. Gairebé resulta una paradoxa que tota la paperassa que els agricultors han d’omplir per a justificar les seves produccions –la qualitat de les mateixes– després hagi de lluitar amb preus més elevats, amb productes que arriben de l’altra punta del món i que no han hagut de justificar gairebé res. I la baula final, el consumidor, que potser cal que comenci a entendre que si el camp de proximitat es mor, es perdrà la qualitat del que menja.