Lloguers a la baixa

A tretze municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, els lloguers d’habitatges quedaran regulars per llei, en una mesura que afecta altres tantes localitats catalanes. Es tracta d’una mesura que va tenir un recorregut polític complicat i que finalment, tot i que a Catalunya serà on primer s’aplicarà, ha acabat sent una norma estatal. En qualsevol cas, si la situació de l’economia no hagués encadenat una pandèmia, una crisi energètica i una guerra, la inflació no hauria afectat de la manera que ho ha fet els preus dels habitatges de lloguer. En aquest sentit, regular els preus als llocs on s’ha disparat és una eina de caràcter estrictament social. La mesura ha de permetre obrir el ventall de possibilitats a les famílies amb menys recursos –un col·lectiu cada vegada més gran– per accedir a un habitatge, un dret considerat fonamental. Un habitatge digne s’entén. Però el nostre model social es basa també en un liberalisme econòmic poc amant de l’intervencionisme estatal en la capacitat privada de generar ingressos. I pels propietaris, siguin de la tipologia que siguin, els lloguers són una font estable per aconseguir-los. Només un temps d’aplicació una mica llarg ens permetrà descobrir si la mesura té èxit o si, per contra, deixa un mercat precaritzat.