Reanimar la societat

En l’entrevista que hem fet a les dues professionals responsables del projecte ‘Reanima’ hi ha respostes colpidores per la realitat que evidencien de la nostra societat. El projecte vol ensenyar al màxim de població possible com actuar davant una parada cardiorespiratòria. Una de les frases que destaquem a l’entrevista és la que explica com ens esforcem a voler aprendre anglès, perquè ho considerem útil per a les nostres vides; i, al contrari, no valorem la importància que pot tenir conèixer les maniobres essencials de la reanimació per poder salvar una vida. Això no ens converteix en una societat, globalment, dolenta. No es tracta d’això. Però ens hem acomodat en una manera de fer on millor si són ‘els altres’ els que reaccionen davant situacions que ens poden resultar aprensives. En el cas dels desfibril·ladors, la situació és semblant. Són obligatoris a grans superfícies, espais amb molta circulació de gent o a estacions. També els podem trobar a molts edificis públics i instal·lacions esportives. Però, com també expliquen les doctores, de què serveixen si no els sabem fer anar? Serveixen per a complir amb responsabilitats administratives, però caldrien campanyes cícliques per a conscienciar de la rellevància del seu ús.