Actius i acompanyats

La societat està envellint com mai no ho ha fet. L’esperança de vida és força més elevada que no pas la que tenien els nostres avantpassats. I no només els més allunyats en el temps. Només cal viatjar fins a principis del segle XX per constatar com a evolucionat el nostre entorn respecte de la qualitat de via. Malgrat que també es va produir un descens en la taxa de natalitat, la que va caure enormement va ser la de mortalitat. I aleshores es va registrar el denominat ‘Baby Boom’, el període entre els anys 50 i 70 del segle passat en què es va disparar –per després tornar a caure estrepitosament– el nombre de naixements. Els ‘boomers’ ompliran la denominada tercera edat. Un dels fenòmens derivats de l’esperança més gran de vida és també l’increment de persones grans que es queden soles, una situació que afecta encara més les dones, amb una mitjana superior d’esperança de vida que els homes. Per això, independentment del nivell social i econòmic, és tan determinant el servei que, per exemple, es fa des del consistori tarragoní. Es propicien menús econòmics a dos centres, per a gent gran que, a més de no haver de menjar sola, també poden continuar la jornada amb activitats que els pugui mantenir actius i, sobretot, acompanyats.