El català, una eina més
No han estat poques les polèmiques en què s’ha vinculat al personal sanitari amb l’ús de la llengua catalana. I arriben de manera interessada en la majoria de les ocasions a partir dels dos vessants que poden tenir aquestes situacions. És a dir, polèmica perquè s’obliga a un metge o una infermera a conèixer l’idioma en què s’expressa, de manera majoritària, els pacients que atenen. I també polèmica per la raó contrària, quan un metge o un sanitari deixa d’atendre a un pacient o el tracta amb menyspreu simplement perquè aquest no vol o, simplement, no pot canviar d’idioma i manté el català. El personal sanitari ha de saber parlar la llengua pròpia de Catalunya. I això, agradi o no, ha de ser un element indestriable de l’exercici professional, sobretot, en l’àmbit públic o concertat. Però hi ha altres professionals, no considerats assistencials, que també resulten imprescindibles per poder donar un servei sanitari adequat. Es tracta de personal de procedència molt diversa, amb preparacions de molt diferent nivell i que pot tenir en l’idioma un hàndicap important. Per això resulta tan rellevant la iniciativa de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, que d’una manera amable, però directa, introdueix la llengua catalana com una eina més de la feina d’aquest personal.