Viure i conviure
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és una eina d’una transcendència enorme en el desenvolupament de qualsevol ciutat. Marca pautes de creixement i també ha de marcar els límits de fins on pot arribar el planejament urbanístic. En definitiva, és el full de ruta que assenyala el camí a seguir fins a un objectiu més o menys tancat en el futur. És per la importància del POUM que el consens sembla no tan sols una necessitat, sinó també una obligació. Si més no, aconseguir el màxim acord possible. Les diferents ideologies polítiques poden apuntar cap a fronts oberts ben diversos; però la realitat social i econòmica d’una ciutat és un fet constatable i mesurable, se sap on s’acumulen les bosses de pobresa, acompanyades sovint, de problemes de convivència. O pel contrari, on els problemes són com fer arribar uns serveis públics que paguem entre tots a urbanitzacions cada vegada més allunyades dels nuclis urbans. I parlem de Tarragona, és clar. Les negociacions per renovar un POUM vigent des del 2013 són especialment rellevants i, en qualsevol cas, el document que acabi aprovant-se hauria de ser el que re- presenti tant com sigui possible a la majoria dels ciutadans que han de viure i conviure a la capital tarragonina.