Reflexions europees
Cinc anys després han tornat les eleccions europees i hi ha diversos aspectes que haurien de convidar a la reflexió general d’allò que, si no fos per les connotacions polítiques derivades, abans se’n deia la societat civil.
És a dir, el conjunt majoritari dels ciutadans interessats en el benestar general independentment de les seves ideologies particulars. La primera reflexió és la que pertoca a la reducció progressiva de la participació en aquests comicis europeus.
De fet, encara resulta més significatiu quan en els últims cinc anys s’ha fet encara més evident la importància de la política comuna europea sobre les polítiques locals.
Des del 2019 hem passat per una pandèmia en què la intervenció europea va resultar determinant per aconseguir una acció de vacunació global i ràpida. I també la política europea ha estat determinant en l’establiment de les ajudes destinades a la recuperació postpandèmia, amb fons econòmics extraordinaris.
També caldria reflexionar sobre que rellevant és apostar per una acció europea conjunta que ha trontollat tant en la resposta davant Rússia davant l’atac a Ucraïna o la situació actual a Israel. Hi ha un cert alleugeriment perquè l’extrema dreta finalment no ha pujat tant com es preveia. Però és un consol menor que no hauria de considerar-se en cap cas una victòria.