Cultius de pedra seca

Aquest dissabte 15 de juny, el col·lectiu Santa Teca organitza unes jornades dedicades a la pedra seca, una tècnica de construcció que és fàcil associar a les cabanes que sovint apareixen en mig de terres de cultiu. Hi ha zones del Camp de Tarragona on proliferen i gràcies als moviments de preservació que ens van engegar fa anys, encara se’n conserven en bon estat en força casos. D’altres, però, tenint en compte que és un patrimoni rural menystingut, s’han perdut per la manca de manteniment o la construcció de noves vies de comunicació que s’han emportat tot el que s’han trobat per davant. Hi ha, però, un altre apartat destacat de les construccions de pedra seca, com explica l’arquitecta Elisenda Rosàs en l’edició d’avui. De vegades no se li dona importància, però especialment a les zones de muntanya és fàcil transitar per algun bosc i topar-se amb marges de pedra ben conservats. La majoria es mantenen convertint terrenys complicats en terrasses planeres, en zona que ara han conquerit completament els boscos. Eren antics terrenys de cultiu que permetien una subsistència mínima i que se sostenia amb una mà d’obra ingent i poc valorada dels pagesos. És a dir, una situació semblant a l’actual, tot i que ja estesa a tota la pagesia, no només a la de muntanya.