L’equació turística de la muralla

Un dels elements definitoris de la idiosincràsia tarragonina és la muralla que envolta la Part Alta. Forma part del gran llegat romà que encara es conserva. Però es tracta d’un llegat que no resulta gratuït pel desenvolupament urbà. Fa poques setmanes explicàvem com el concurs d’idees plantejat des del consistori per millorar l’entorn de l’amfiteatre havia permès identificar algunes propostes innovadores que, en qualsevol cas, han de permetre integrar de manera més eficient aquest espai patrimonial dins l’espai urbà actual. En el cas de la muralla, les seves dimensions i la complexitat de l’entramat que els pas del temps ha construït –amb zones compartides amb habitatges, altres amb edificacions religioses i les que resten obertes al públic– fa que encara sigui més complexa el seu manteniment i conservació. Hi ha un Pla Director específic per la singularitat del monument, però qualsevol plantejament sempre acaba definint-se per la capacitat de dedicar-hi recursos. Potser un plantejament de recuperació de recursos directes pel turisme que genera el patrimoni, en forma de taxa en seria una fórmula. I la proliferació de pisos turístics hauria de ser un factor a incloure en aquesta equació.