Una pel·lícula que no s’acaba mai

Una pel·lícula que no s’acaba mai, amb un guió enrevessat i un final que tindrà com a protagonista la justícia, si és que s’acaba resolent. Així es pot resumir el relat del contracte més gran de la història de Tarragona, el de la Neteja. 233 MEUR en tenen la culpa. L’any 2002 FCC va guanyar el concurs sota l’alcaldia de Nadal (CiU). L’any 2010, amb Ballesteros (PSC) al càrrec, es va prorrogar el mateix contracte. Ara, FCC ofereix un servei de «continuïtat». Durant el mandat de Ricomà (ERC), el concurs per a trobar un nou adjudicatari va quedar desert. Amb Viñuales (PSC) com alcalde, el concurs ha tirat endavant, però l’adjudicació a GBI Paprec proposada per l’Ajuntament l’ha tombat el Tribunal Català de Contractes. I mentrestant, una tècnica municipal ha estat espiada i suposadament l’alcalde també. El consistori va anunciar ahir que presentaria un recurs a la resolució del tribunal. Paral·lelament, però, demanarà la documentació a Urbaser, la segona classificada, per tirar endavant amb l’adjudicació. Amb tot, només hi ha una cosa clara: la ciutadania l’únic que vol és que els carrers estiguin nets i que la taxa de la brossa no pugi pels núvols. Agafin les crispetes que la pel·lícula continua.