Creure en la gent de la casa

Josep Maria Andreu va plegar ahir com a president del Club Gimnàstic de Tarragona. Ho va fer tres dies després del fatal desenllaç de la final del play-off d’ascens, malgrat que va recalcar que la decisió estava presa amb anterioritat. Andreu fa un pas al costat després de gairebé dues dècades en el càrrec –en dues etapes, la darrera des del 2012–. Amb ell s’han viscut ascensos gloriosos, com el de l’any 2006 a Primera Divisió o el del 2014 a Segona. També moments cruels, com el del passat cap de setmana, el de Llagostera o Vigo. Massa esforç per a poca recompensa. Gràcies, president. El relleu, ara per ara, és una incògnita. El que està clar és que aquest any ha estat un gran any per al Nàstic. L’equip ha tornat a engrescar a la ciutat, la gestió esportiva ha estat molt bona i el més important: s’ha assolit una continuïtat i s’ha confiat en la gent de la casa i del territori. Aquest és el camí que hauria de seguir el Nàstic per a tornar allà on es mereix, que no és un altre lloc que, com a mínim, la Segona Divisió. Sigui qui sigui el president, cal confiar en els jugadors i tècnics que coneixen l’equip, el club i la ciutat. Aquella gent que sent els colors i l’escut i que mobilitza la ciutadania.