L’escenari és el cel

Tarragona està immersa en la celebració del Concurs de Focs Artificials, que enguany arriba a la 32a edició. Tan sols la pandèmia va aconseguir aturar la competició, que ja està vinculada al calendari dels grans esdeveniments de la ciutat. Ara fa tres anys es va tornar a recuperar i ho ha fet repetint l’èxit que ja tenia abans de la covid-19. 

El format de l’espectacle permet que siguin milers les persones que gaudeixen cada nit del concurs. Està clar que sempre poden presentar-se imponderables tècnics, però tan sols una meteorologia adversa pot estroncar de manera definitiva una funció que té el cel com a escenari. 

I, en aquest sentit, a Tarragona pot presumir de la climatologia que gaudeix, així que en poques ocasions s’ha vist afectat el concurs. Segurament és un dels esdeveniments que, per relació entre cost i resultats, millor ‘li surt’ al consistori tarragoní. 

Sempre hi ha, però, aspectes a millorar. La generació de residus –cada any cal fer-ne una actuació, també a l’aigua– i una mal entesa competició col·lectiva de motos quan finalitza cada jornada de concurs. Tan prim que sovint es fila en qüestions de convivència i civisme i en aquest cas hi ha una ‘tradicional’ màniga ampla.