Opinió
Paradoxes energètiques
El 2050 és l’any en què, d’acord amb les pretensions de la Unió Europea, les emissions de CO2 i de gasos d’efecte hivernacle desapareguin. Per aconseguir-ho cal substituir els actuals combustibles fòssils i nuclears per les aportacions de les energies renovables.
Malgrat que encara hi ha un marge de vint-i-cinc anys per assolir aquest objectiu, els càlculs realitzats per la Cambra de Barcelona assenyalen que Catalunya hauria d’accelerar vint vegades el seu ritme actual de descarbonització per aconseguir una implantació d’energies renovables suficient.
Els últims anys hem assistit a un augment de projectes de parcs eòlics, alguns de polèmics, com el previst davant la costa gironina i també han crescut de manera exponencial els projectes de parcs solars, especialment també a les comarques tarragonines. Però per molt que s’intenti accelerar el procés resulta que també això genera inconvenients.
Un estudi de la URV i l’Imperial College de Londres alerta que, precisament per implantar les noves energies renovables, calen equipaments, com turbines, batries o panells que cal produir i que se sumen a una despesa energètica que encara no és verda. Accelerar, doncs, el que farà és alentir la solució a la descarbonització. Paradoxes de la nostra societat.