Trenta anys i un dia

La consellera d’Economia i Finances de la Generalitat, Alícia Romero ha explicat aquest dilluns que la futura Ciutat Judicial de Tarragona patirà un sobrecost –sobre el projecte inicial– de 20 milions d’euros. L’equipament acabarà costant 90 milions d’euros i no es preveu que estigui operatiu com a mínim fins a l’any 2028. 

L’increment del preu respon a conjuntures globals que han fet que materials i l’energia hagin disparat el seu cost i també, i això no és en essència dolent, perquè que es vol redimensionar el Fòrum Judicial, en principi, per a millorar-lo. L’anunci de la consellera s’ha fet sense escarafalls. De fet, ni tan sols estava previst que en parlés en la roda de premsa que havia de ratificar els acords del Govern català amb la ciutat de Tarragona. 

Quan la Ciutat de la Justícia sigui una realitat –fem l’exercici de creure que en quatre anys estarà enllestida–, hauran passat gairebé 30 anys des que es va plantejar la necessitat que la ciutat disposes d’un espai que facilités l’atenció judicial no tan sols als ciutadans, sinó també a tots els professionals que hi treballen i que ara han de patir una enorme dispersió d’espais i uns recursos més que precaris. Eufemísticament, haurem patit una condemna de 30 anys i dia.