Temptar la sort

Hi ha activitats econòmiques que necessiten regulacions molt més estrictes que d’altres. Però totes tenen condicionants, ja siguin sanitaris, socials, ecològics, de seguretat... És a dir, no és el mateix ser una empresa dedicada a l’elaboració de caramels o iogurts que una altra que fabriqui cotxes. Una de les regulacions que tenim més present a les comarques de Tarragona és la que afecta la indústria química, que es troba en un procés de descarbonització que parteix de normatives europees, però que tenen també fronts propis reguladors estatals i catalans. Es tracta d’un procés que no només comporta un desafiament tecnològic important per aquestes empreses, sinó que també representa un volum de despesa importantíssim. Les planificacions industrials no són fruit d’un dia per l’altra i afecten plans a mitjà i llarg termini on intervenen molts altres agents –empreses de serveis, proveïdors, etc.–. Per això pot semblar complicat que Repsol pugui fer-se enrere en una inversió de la magnitud prevista al polígon petroquímic tarragoní. Però no atendre el seu crit d’alerta –i no donar solució al conflicte que manté amb l’Estat pel manteniment de l’impost a les energètiques– potser és temptar massa la sort.