El president arquitecte

Saül Garreta es va acomiadar aquest dilluns com a president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Ha estat el primer president d’ERC en el càrrec i en els dos anys que ha estat al capdavant del port, una eina estretament vinculada a un model capitalista, ha hagut de trampejar entre ideologia i pragmatisme. Ha apostat fort per qüestions mediambientals, com la gestió de l’aigua, la descarbonització o la sostenibilitat. (Ha omplert de plaques fotovoltaiques els edificis portuaris). 

Però també ha hagut de mantenir l’aposta pel creixement dels creuers perquè, en realitat, no ha deixat mai de ser també una aposta de la ciutat. En aquest sentit, un dels llegats de Garreta és la seva voluntat que el port fos també útil en el desenvolupament de la ciutat –l’arquitecte/urbanista està al seu ADN. 

Ha fet propostes per recuperar edificis del barri del Port i també va elaborar un projecte per reformar de dalt a baix la plaça dels Carros per a fer-la més generosa pels vianants, aprofitant la reforma que convertirà en un entorn de ‘bosc’ la zona de l’administració portuària. No ha reeixit, però, la vall d’hidrogen verd. I no ho ha fet perquè hi ha utopies tan cares que ni les empreses ni els governs se les poden permetre. Per Garreta, però, no haurà quedat.