Errades mortals

Resulta molt difícil trobar explicació als terribles resultats mortals provocats pels aiguats que la DANA ha deixat, sobretot, al País Valencià. Gairebé un centenar de víctimes mortals i desenes de desapareguts que no conviden a l’optimisme pel que fa a en quina situació poden trobar-se.

Va caure molta aigua, és cert, i ho va fer en un temps i un espai geogràfic mot delimitat, però la magnitud de les destrosses, materials i humanes, han de fer-nos reflexionar més enllà de les reaccions immediates i necessàries per ajudar la població afectada. 

Es buscaran culpables per si no es va avisar adequadament o si els serveis d’emergència van respondre de la manera més eficient. Però hi ha dues certeses sobre les quals l’actuació ha de ser obligatòriament més àmplia. La primera és que el canvi climàtic ha provocat que estem més exposats a repetir tragèdies com la d’aquesta setmana. 

I l’altra és que l’urbanisme haurà de repensar-se en aquells indrets més exposats a les inundacions. Habitatges a l’abast de rieres, torrents i barrancs i carreteres que fan de barreres artificials, podien semblar errades importants. Ara ja són, també precisament perquè estem més exposats a climatologies adverses, errades mortals.