Salut i mobilitat

La planificació, perquè sigui útil i eficaç, no tan sols cal fer-la amb criteri, sinó que també cal un cert grau d’agilitat. No és el que està passant amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Tarragona. No és una eina imprescindible: és evident que es prenen de manera continuada decisions sobre mobilitat sense haver d’esperar al document de planificació. Però si que és una eina que ha de racionalitzar la mobilitat per dur-nos, a tots plegats, com a col·lectiu, cap a una situació de millora ambiental. 

De manera global es fan passos cap a la desaparició dels combustibles fòssils, però encara estem lluny d’assolir els objectius menys optimistes. I és en l’àmbit de proximitat on cal iniciar el camí cap a la sostenibilitat. Cal avançar cap a una reducció d’emissions important. I aquesta és una altra eina, la Zona de Baixes Emissions, que també arribarà tard a la ciutat. 

De fet, l’ordenança que l’ha de regular haurà d’estar integrada al PMUS, doncs no poden ser eines contradictòries i ja s’ha anunciat que, com a mínim, estarà redactat amb dos anys de retard. Tarragona no és una ciutat senzilla en quant a la mobilitat, però no es pot permetre no posar-hi fil a l’agulla, perquè és per assolir un benefici comú en que, també, amb els anys ens hi anirà la salut.