Brossa i serveis

Fa setmanes que els ciutadans tenen coll avall que l’any vinent hauran de pagar força més diners per la taxa de la recollida de la brossa. La raó, a banda de generalitzada, és ben coneguda i té el seu origen en disposicions europees que estableixen que cal pagar, l’usuari, pel cost real de la recollida i promoure accions de reciclatge. 

De fet, per a qualsevol ajuntament, la recollida de residus és segurament el servei més desagraït –pel que fa a imatge política– i, en canvi, és el que representa el cost econòmic més important per als comptes públics locals. 

En una entrevista a Josep M. Tost en l’edició d’avui ja es posen sobre la taula possibles solucions per aconseguir que qui més residus genera pagui més, de manera més real i equitativa. Però sempre dependrà de decisions polítiques que des dels municipis costa molt afrontar –sempre és més fàcil gestionar un cafè per a tots–. 

Els ciutadans, però, que han d’assumir que a partir d’ara la recollida de la brossa ja no sigui un servei amb el cost subvencionat, també es poden plantejar, legítimament, a què es dedicaran els recursos que fins ara es dedicaven a la neteja. En un context d’increment de la pressió fiscal els ajuntaments hauran d’esforçar-se perquè els ciutadans notin a què es dediquen ara aquests diners.