Greuge comparatiu

La resposta a un recurs interposat per un càmping de Tarragona ha servit per a generar jurisprudència per part del Tribunal Suprem sobre una qüestió que acabarà afectant totes les instal·lacions de càmping a l’Estat. En definitiva, amb la resolució del Suprem, les denominades ‘mobile homes’ no poden considerar-se com una caravana, malgrat que pugui traslladar-se, i han de ser considerades com habitatges. 

Això implica que qualsevol d’aquestes instal·lacions hagin de requerir una llicència urbanística per a poder-se instal·lar, un control que es realitza des dels consistoris i que, segons el tribunal, no es tracta d’una eina de control urbanístic, sinó per a procurar «que l’activitat es desenvolupi sense causar molèsties o perjudicis al seu entorn». 

És complicat no assumir que també és una eina de recaptació econòmica pels consistoris, donat que en molts casos esdevenen assentaments estables i permanents. Les possibles afectacions a l’entorn queden delimitades dins els límits del càmping que les acull, així que les afectacions a l’entorn són poc evidents. Amb tot, davant un habitatge que ha d’assumir taxes i impostos municipals directes, aquestes ‘mobile homes’ no superen la revisió per greuge comparatiu.