La papereta a la porteria
Esquerra Republicana ha tancat el seu procés congressual amb Oriol Junqueras recuperant la presidència del partit, una presidència que tot just va abandonar per poder afrontar el camí cap a l’elecció que ha culminat aquest cap de setmana. Junqueras ha aconseguit el 52% de suport de la militància, imposant-se amb contundència.
Però les xifres també indiquen que, tenint en compte la resta de candidatures, hi ha un 48% del partit que hi està en contra. Des de fa mesos, de fet, les guerres internes d’ERC s’han esbombat públicament i s’ha posat de manifest el nivell de trencadissa que hi ha a les estructures bàsiques de la formació.
La nova executiva s’ha proposat ‘recosir’ el partit, però la realitat és que malgrat les consignes de renovació, hi ha molt poques cares noves que puguin representar un veritable gest de canvi.
La tasca es preveu complicada, sobretot perquè hi ha càrrecs electes i agrupacions locals i comarcals que també reprodueixen la situació de confrontació que el partit pateix en l’àmbit general.
Però la política, com el futbol, depèn en gran manera de si la pilota –la papereta– entra a la porteria –a l’urna. I la sort influeix, però els bons jugadors al capdavall són els determinants.