La responsabilitat del «no»

El govern de la Generalitat dona per perduts els pressupostos d’aquest any, després que Esquerra Republicana de Catalunya hagi anunciat que no hi haurà negociació possible. Amb els del 2025, ja seran dos els pressupostos prorrogats. I entretant, inversions crucials per al Camp de Tarragona queden en interrogant, es retarden o directament s’anul·len. No en són poques i, a més, algunes molt reivindicades pel gruix de la societat, com és el cas del Fòrum Judicial. El «no» d’ERC obligarà a reprendre els comptes del 2023. Tot plegat, només cinc mesos després que la formació independentista facilités la investidura de Salvador Illa. Els republicans ho van fiar tot al compliment d’uns acords, sobretot en finançament ‘singular’, que ja es pressuposaven molt complicats d’assumir pels socialistes. Perquè aquest socialisme no es pot permetre trencar la uniformitat autonòmica i d’unitat nacional. I aquesta sempre s’expressa, per boca de qualsevol president autonòmic, de qualsevol color polític, sota el paradigma de què Catalunya no pot rebre mai res per sobre de qualsevol altra territori de l’Estat. Per arribar a aquest destí, potser ERC ens podria haver estalviat el camí engegat l’agost passat.