Ulls nous

El desenvolupament de la intel·ligència artificial està representant una autèntica revolució tecnològica que, ara mateix, sembla que encara és molt lluny d’arribar al seu sostre de creixement. Es tracta, a més, d’una eina que és capaç de trobar aplicacions en infinitat de camps i especialitats. De fet, no hi ha cap sector en què pugui intervenir un element informàtic en el qual la IA no tingui capacitat d’intervenció. En la mateixa mesura que està creixement la seva capacitat tecnològica, també ho fa, en paral·lel, el debat sobre la responsabilitat ètica del seu ús. En gran part la discussió es produeix a causa de la capacitat de la IA de ‘substituir’ la intervenció humana. Deixar la capacitat de decisió en mans d’una màquina ja no és un plantejament de ciència-ficció; és del tot real. Però hi ha casos, com el de l’aplicació que ja se’n fa al servei d’urgències del Pius Hospital de Valls que demostren les bondats del seu ús. És un complement mèdic que permet fer més àgil en els diagnòstics i en trobar tractaments adequats. Els professionals supervisen i controlen, però la IA no és ja poden disposar de més ulls per veure-hi, és disposar més ulls, més ràpids, més precisos i, en certa manera, capaços de decidir per si mateixos.