Estructura metropolitana en marxa?

La realitat metropolitana del Camp de Tarragona s’imposa de fa temps, encara que és complexa i difícil per diferents motius, entre els quals hi ha la distribució de la població, de les infraestructures i de l’activitat econòmica. La necessitat d’afrontar-ne els reptes d’una manera consistent i cohesionada va fent forat entre els responsables polítics del territori i la mateixa ciutadania.

S’ha acabat (o s’hauria d’haver acabat) mirar cadascú només pel seu pis, perquè si la comunitat no funciona, tothom ho pateix. Si els reptes comuns no s’afronten col·lectivament, deixen tothom descavalcat. Des d’aquest punt de vista, la iniciativa de constituir un grup impulsor del desembre passat ha de ser valorada positivament. De tota manera, la coincidència en el diagnòstic no és per si mateixa garantia de trobar un tractament adequat. En aquest sentit, els problemes que apareixen en l’horitzó són nombrosos, entre els que cal destacar, particularment, el lideratge i el relat, molt lligat a la identitat.

En relació amb això, potser, cal començar més aviat pels problemes futurs que no pas pels greuges passats. Des d’aquest punt de vista, la mobilitat, amb una xarxa de transport públic deplorable, sembla que és un punt inicial evident. Ara bé, aquesta mobilitat va lligada a la construcció del territori, que cal començar a redissenyar des del punt de vista de la sobirania alimentària, la transició energètica, la funcionalitat dels serveis públics essencials i la generació d’un marc de seguretat mínimament eficaç. A partir d’aquí, potser els lideratges i el relat es van descabdellant per si mateixos.