Som provincians?

Què és ser provincià? Òbviament, es tracta d’un terme despectiu, que pretén falcar una jerarquia entre una capital pretesament oberta al món i allò que ens hem acostumat a denominar, de manera abusiva, el ‘territori’. Per això, d’entrada, cal ser prudents amb l’ús de l’adjectiu, ja que, com passa tot sovint, no ha estat encunyat per descriure, sinó per valorar; i, per fer-ho des d’una posició de superioritat impostada i una voluntat manifesta de menystenir. És l’expressió d’una relació de poder.

Tot i així, si en lloc d’utilitzar el terme des de la talaia arrogant de la metròpoli, es contextualitza en el debat públic del nostre racó de món, l’expressió, sense deixar de ser valorativa, deixa d’expressar un relació de poder per impugnar les que hi existeixen. Ens ajuda a mirar-nos críticament la nostra realitat, a la que, malauradament, li quadra l’adjectiu, en la mesura que bescanta els horitzons col·lectius limitats.

Així, considerar que el nostre territori és provincià es resol en assenyalar l’existència d’unes estructures de poder consolidades, basades en bona part en relacions clientelars, per a les quals la mobilitat social, la innovació i, en definitiva, l’ambició col·lectiva són més aviat amenaces. Malgrat la transformació traumàtica que ha representat el turisme de masses i la implantació de la gran indústria, bona part de les relacions de poder existents al Camp de Tarragona han estat més aviat poc pertorbades, cosa que ha afavorit l’encastellament de les elits locals i la dificultat d’articular un relat i un dibuix metropolità. Per això, diria que encara ho som bastant de provincians.