Els nostres moderns

En ocasions sembla que, en la memòria col·lectiva, només ens quedi de Josep Pin i Soler, a banda del carrer al que dona nom a Tarragona, l’interludi festiu de La família dels Garrigas, on descriu la seqüència ritual de les festes de Santa Tecla a mitjan del segle XIX. Tanmateix, en aquesta novel·la, publicada el 1888, annus mirabilis de la Catalunya contemporània, s’hi pot rescatar una reflexió sobre l’impacte de la modernització econòmica i social al llarg del vuit-cents, una procés que, en la forma que es produeix a casa nostra, marca, al meu entendre, alguns dels nostres trets presents, tant pel que fa al conjunt de país, com pel que fa al cas específic del Camp i, especialment, de la ciutat de Tarragona.

Bona part de les trajectòries dels personatges són tràgiques, en el context de dissolució de l’ordre pairal i d’un món rural en crisi —s’hi pot observar una Tarragona agrícola que ha desaparegut pràcticament del tot— i, com bona part de la literatura del moment, no només a Catalunya, sinó arreu d’Europa s’hi expressen les angoixes i la solitud de l’individu emergent, deslligat per bé i per mal de les connexions socials del món premodern en el marc de l’eclosió de les noves pràctiques de la societat capitalista.

Sobre aquest transfons destaquen el ‘revolucionari’ Ramon i l’‘artista’ Jaume per mostrar uns horitzons més aviat petits, una ambició més capriciosa que altra cosa, en aquest procés de construcció individual, que, en altres contextos culturals, dona personatges tràgicament grandiosos. Així, sense voler-ho, la novel·la desvetlla aquell esteticisme diletant, tan característic de la nostra Modernitat, del qual n’hem pogut veure la darrera versió en el decurs de l’anomenat Procés.