Cultura de la seguretat

Europa es rearma. La Guerra d’Ucraïna apareix com el símptoma més remarcable del final d’una època. Es tanca no només aquell temps obert per la Caiguda del Mur, sinó, ben probablement un període històric molt més llarg que ha culminat amb una pau duradora i una prosperitat notable a Europa. L’amenaça geoestratègica de Rússia es relaciona amb processos de més gran abast, com ara la crisi energètica i l’emergència climàtica.

En els anys que han de venir, el nostre benestar i la nostra llibertat és probable que es vegin severament afectats per una situació global en la que les tensions geopolítiques augmentin amb l’aparició de colls d’ampolla en relació amb la disponibilitat dels recursos, així com crisis demogràfiques associades al canvi climàtic i al deteriorament de les cadenes globals de subministrament. Així, la societat europea es veurà encarada a una situació d’inseguretat del tot nova en relació amb l’experiència vital de la majoria de les persones que en formen part.

En relació amb això, òbviament, hi ha polítiques de seguretat que transcendeixen les comunitats locals i, fins i tot, els mateixos estats nacionals. Tot i així, és important començar a dissenyar les polítiques estratègiques en el nostre entorn metropolità amb la mirada posada en un escenari inestable i inquietant. En aquest sentit, cal avançar cap a la generació d’una cultura de la seguretat local, que té múltiples implicacions, des d’una gestió sensata dels recursos hídrics —ara que som enmig d’una sequera persistent— a la seguretat alimentària —ara que som enmig de les protestes pageses—, entre altres moltes coses.