Oli de Jaén

És cert que no s’han de treure les coses de mare, però, francament, es fa difícil no treure conclusions de la presència del President de la Generalitat en un acte de promoció de l’oli de Jaén a Sabadell. Cal començar per notar que el President Illa s’hagués pogut estalviar l’assistència i que, si no ho ha fet, en el context d’una agenda que per força ja de ser complicada i atapeïda, serà per alguna cosa. Al meu entendre, la participació en aquesta convocatòria és un compendi de tot el que significa el projecte polític del PSC, ara al Govern de la Generalitat. 

En primer lloc, cal començar per la idea d’Espanya com a punt de referència. El President parlar de sortir a explicar la realitat del país, però deixa entendre que només és necessari explicar-la a l’interior de les fronteres espanyoles i això amb un cert servilisme provincià.  No es tracta d’explicar-se amb assertivitat, sinó de trencar tòpics, una mica demanant disculpes. Que la participació a l’acte es faci amb la idea de donar un missatge a l’electorat d’origen andalús es comenta tota sola. 

De tota manera, més enllà de qüestions diguem-ne identitàries, que són importants, però també controvertides, el més rellevant de la participació en aquest acte és que, a partir de les premisses apuntades, el que es mostra, en definitiva, és el menyspreu olímpic cap al món rural en el que el PSC excel·leix —venen al cap les paraules de Jaume Collboni sobre els tractors—. 

Més enllà de com això pugui ser d’ofensiu, demostra, al meu entendre, una molt mala interpretació de les necessitats del país, particularment, de les alimentàries, en un context de crisi energètica. Perquè, en definitiva, si no es tracta d’identitats, sinó de gestió, cal fer-la molt i molt bé. També en relació amb l’oli de Siurana.