Preservar el centre

Tot i que la teoria de les finestres trencades, formulada per James Q. Wilson i George L. Kelling el 1982 ha estat força discutida des del punt de vista criminològic, sembla evident que la degradació urbana tendeix a consolidar-se i augmentar si no s’hi actua. Els centres de les ciutats esdevenen, en aquest context, teixits vulnerables, que poden degenerar irremissiblement a partir de l’envelliment dels immobles i la desaparició del teixit comercial. En aquest sentit, qualsevol política urbanística sensata sembla que hauria de primar la cura per la trama urbana existent abans que l’expansió, malgrat les pressions especulatives.

El centre de Tarragona és un exemple d’aquesta situació. Crec que hi ha dos eixos particularment sensibles, el del carrer de la Unió i el carrer d’Apodaca, i el de la Rambla Vella i el carrer d’Estanislau Figueras. El darrer carrer esmentat té, actualment, tres solars buits i està a punt de generar-ne un altre per causa d’un edifici en procés d’enderroc. Segurament, la proximitat de la Rambla i l’existència de tres centres educatius contribueix a aturar-ne la degradació, però, en tot cas, és clar que l’eix Rambla Vella-Estanislau Figueras és un espai urbà poc amable i bastant abandonat.

L’actuació urbanística recent realitzada a l’inici del carrer de López Peláez, en la mateixa zona, mostra la importància de la inversió municipal a l’hora de preservar la salut de la trama urbana. En aquest sentit, em sembla que el centre de Tarragona (i, segurament, és el mateix en altres ciutats del Camp) està necessitat d’una visió estratègica que tingui en compte habitatge, mobilitat i comerç per preservar-lo com a espai urbà viable i segur, més enllà d’actuacions concretes prou reeixides, com la comentada.