Diari Més

Opinió

Creado:

Actualizado:

Aquest dilluns l’escriptor franco-libanès Amin Maalouf va rebre el Premi Internacional Catalunya. Ja havia estat distingit l’any 2006 com a Doctot Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili. Maalouf és una veu respectada, que es fa present en el debat públic advocant per la tolerància, la pau i el respecte. Certament, són idees belles, que fan pensar en un món millor, però, deixen angles morts que són rellevants i que conviden a la reflexió.

Ja he parlat en aquest espai de les implicacions del discurs cosmopolita en relació amb la diversitat i en relació amb la democràcia. Em vull aturar ara, però, en un altre punt: l’optimisme històric (i, per extensió, tecnològic) d’aquesta manera de veure el món que ha nascut a les ribes del mar Mediterrani —en això, Maalouf, malgrat que diu que els éssers humans no tenim arrels, és del tot un producte d’aquest espai cultural que compartim.

Diu Maalouf en el discurs de recepció del premi que avui, a través dels nostres telèfons mòbils, tenim accés al saber acumulat al llarg dels segles, d’una manera immediata i comprensiva. Efectivament, el mite de l’acumulació del saber és també propi d’aquest humanisme il·lustrat, que redueix el coneixement a la informació. El saber, però, no s’acumula.

Aprendre és oblidar. Moltes coses que s’han sabut ja no les sap ningú, perquè no tot el saber és en una biblioteca, encara que sigui virtual i universal. Crec que prendre consciència d’això ens hauria de fer més modestos i menys confiats en el poder del nostre saber, que és limitat, com ho va ser en el passat i ho serà en el futur.

tracking