Hecatombe socialista

El canvi de cicle polític de la dècada passada, que va comportar l'hegemonia de Junts i ERC a les alcaldies principals del Camp de Tarragona, no ha suposat cap avenç significatiu en l'estructuració civil i administrativa de la regió. Això és poc discutible i els resultats s'assemblen massa als anteriors, quan la màquina socialista dominava el percal. Ara la truita ha tornat a girar, i els alcaldes triomfants del PSC (Guaita, Clúa, Òscar Sánchez, Roc Muñoz i els socialistes de tota la vida Viñuales i Granados) s'han volgut fer una foto simpàtica, amb el missatge que ara que manen ells la cosa va de debò i ara sí que sí versió definitiva ok ok.

Tanmateix, informava l'altre dia Oriol Aymí en aquest mateix diari que entre els nous impulsors no hi ha gaire fe i que van dient que «l'àrea metropolitana no pot semblar un projecte del PSC», per curar-se en salut. Per això han cridat a consultes l'alcaldessa Farré de Valls, tot i que és òbvia perifèria de la hipotètica metròpolis tarragonina i vés a saber si no enredaran l'alcalde Segura de Vila-seca. L'objectiu no és altre que socialitzar el que pronostico que serà un altre fracàs, com ha estat sempre i ja és fins i tot una marca identitària dels nostres polítics regionals. En la Grècia clàssica, una hecatombe era el sacrifici de cent bous. Però quan no hi havia prou bestiar (mai n'hi havia prou), es rostien conills, rates, sargantanes o qualsevol bestiola disponible. Perquè comptat i debatut el més important en la gestió de la polis és complir amb el ritual.