El millor barber del món

S’acosta la primavera, i per mitigar l’ansietat climàtica i fer veure que el cicle de les estacions encara té un mínim de sentit, vaig a tallar-me els cabells, com cada any per aquestes dates. Enrere —per terra— queden les xolles hivernals, com les il·lusions que van començar a prendre forma el setembre i que aquesta temporada tampoc s’han materialitzat. El meu barber cambrilenc, que és una persona discreta i per tant no en diré el nom, ja ho sap tot això. De fet, ho sap tot de mi —les coses bàsiques, les coses veritablement importants— però no fa servir aquesta informació per retreure’m res ni per alliçonar-me. Entra i surt gent de la meva existència, però ell els sobreviu a tots. Escolta com un confessor, aliè als mecanismes de psicoteràpia d’homes més moderns que nosaltres, i fa les preguntes adequades. Té poques respostes: «Cada cop que vinc i em miro al mirall em cau més la cara, A.». Contesta lacònic: «Com a tots», però amb mig somriure em comunica que el temps despenja banderes més profundes que les faccions. He vist que un altre barber de Cambrils, dit Javi Torrente, ara guanya premis. Fa unes setmanes un campionat d’Espanya. L’han rebut a l’Ajuntament i tot. Pel que em diuen, s’ha aficionat als concursos. Els caps de setmana empaqueta tisores i navalles i se’n va a tombar per les places, amb l’objectiu d’entrenar-se pel Mundial de Perruqueria de l’octubre a París. N’estaré pendent. De moment, observo una foto de Torrente: du els cabells esbullats, amb un tall si més no discutible. El meu barber, si li preguntés, em diria que hi ha oficis que no casen bé amb la pròpia vanitat, perquè han d’estar al servei de la dels altres.