Ferum de colònia barata

M’havia quedat per comentar una notícia impactant de fa unes setmanes. Resulta que l’alcalde de Salou Pere “The Butcher” Granados se’n va anar a Saragossa, que és la seva metròpolis natural (Tarragona i Barcelona li fan més aviat nosa, que li volen encolomar el TramCamp). Allà hi va presentar el primer perfum ‘inspirat en Salou’, que fabricarà la casa aragonesa Saphir Parfums. Hi va dir coses sorprenents, com ara que «els llaços d’unió que existeixen entre Salou i Aragó es remunten a l’any 1194, quan el rei Alfons II d’Aragó dicta a Prades la carta de població al port de Salou», com si l’emblemàtica ciutat costanera i port imperial de la Casa de Barcelona tingués una Història paral·lela, més aragonesa que catalana. Un rei a qui son pare català li deia Ramon, sa mare manya Alfons i que ell, per treure’s les puces de sobre va dir que no l’enterrarien ni a Ripoll ni a Sixena, sinó a Poblet. Però el més divertit van ser les declaracions de les autoritats saragossanes. Totes tallades pel mateix patró: l’alcaldessa va parlar de la infància i l’adolescència a Salou, el president d’Aragó va presumir d’haver-hi estiuejat cinquanta anys i els creadors de ‘Salou Essences’, els germans Sierra, inclús van afirmar que «quan la resta de nens parlaven del seu poble, el nostre era Salou». És molt bonic que t’estimin tant des de fora, però quan en un lloc particular del planeta hi ha aquesta unanimitat en considerar-lo teu, això té un nom. I una olor: la de colònia barata.