Diversió al tanatori

La dita diu que el gat escaldat amb aigua tèbia ja en té prou, però no sembla que tothom es doni per al·ludit. Si no, no s’entén com, després de més d’una dècada d’escàndols sonats de corrupció en empreses municipals de Tarragona i de Reus —entre els quals el cas Innova és la joia de la corona— encara es vulguin tornar a crear grans hòldings empresarials des dels ajuntaments i els ens públics locals. 

L’última és la pretensió —segons tots els mitjans de la regió un fet consumat— d’una gran funerària pública mancomunada al Camp de Tarragona. És la reconversió dels Serveis Funeraris de Reus i el Baix Camp que ja ha enrolat els municipis de Salou, Vila-seca i Constantí al Tarragonès i diu voler continuar l’expansió. 

Li han posat un nom poc afortunat, FuneCamp, que avui que tothom sap anglès ens recorda que morir-se també pot ser divertit. Podria ser una bona idea, en la línia de consolidar l’àrea metropolitana, si no sabéssim com fan servir els polítics les empreses municipals d’agències de col·locació. Per a ells mateixos quan es retiren i per als seus familiars, coneguts i saludats. No tinc clar si la mort ha de ser pública o privada. 

El que sé és que és un negoci molt lucratiu i llaminer, un valor segur en un moment d’incertesa econòmica. És obvi que morir-se és car i que algú dels implicats segur que té intencions lloables per posar-hi remei, però amb tots aquests precedents això s’haurà de vigilar. 

Tenint a més en compte que Ada Colau també ho va voler fer a Barcelona i no se’n va sortir. O que les funeràries privades que operen al Camp —amb la poderosa Memora al capdavant— ja tenen preparada una demanda per vulnerar la llei de la competència que portarà el bufet Cuatrecasas. Ves que aquesta nova empresa pública no hagi nascut morta.