Vertigen arqueològic

Després de dinar, havia de fer temps al barri del Poble-sec i em vaig arribar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Montjuïc. No hi havia estat mai. Hi ha una exposició d’aquestes que es fan ara, amb poques peces i molta interacció audiovisual. Bueno. Es diu Imperium, i intenta explicar la grandesa de Roma en el seu zenit, a través de l’experiència quotidiana. Aquestes coses que es fan ara, un pèl infantils. 

Però està molt ben feta i és entretinguda. El millor ho tenen en un racó, sense destacar-ho gaire. Són quatre cadires nues i quatre ulleres de realitat virtual. T’hi asseus i si no et fa res que et vegin fer el ridícul i semblar subnormal, hi experimentes un vol immersiu per sobre de Tàrraco. Impressiona i inclús produeix una mica de vertigen, perquè tens la sensació que cauràs i t’encastaràs contra l’amfiteatre. 

Ho ha fet l’empresa Digivision del reusenc J.A. Muñiz —responsables de la sèrie documental Enginyeria Romana— i, realment, jo no havia comprès l’urbanisme de l’antiga Tarragona fins llavors. No és que sigui un prodigi tècnic, però amb un recurs ben senzill s’explica una realitat complicada d’entendre per altres mitjans. 

Recuperat de l’impacte, em vaig preguntar per què per gaudir d’un equipament tan bàsic i útil per a la comprensió didàctica de Tàrraco te n’has d’anar a Barcelona i vaig recordar que el Museu Arqueològic de la ciutat fa sis que està en obres i va haver d’exiliar temporalment la col·lecció a un tinglado del Port. 

Sis anys —i comptant— per remodelar un museu i fer-lo accessible, una actuació que és responsabilitat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports i que no sembla que els corri gaire pressa. Anava a escriure que això també fa vertigen, però li escau més el qualificatiu puta vergonya.