Normal

Dijous passat el programa ‘Versió Rac1’, líder de les tardes radiofòniques catalanes, va emetre des de Port Aventura, per començar a fer bullir l’olla amb la mamarratxada de Halloween. Fins aquí tot normal. Els continguts patrocinats són un procediment habitual, amb més o menys transparència i sempre jugant amb els límits entre la informació, l’entreteniment i la propaganda. Però un grup de friquis dels parcs temàtics que tenen un grup de Telegram van detectar un fet inusual.

Ampliant una foto dels enviats especials del Versió (Marc Bala, Guillem Estadella i Maria Lyona) es podia llegir perfectament un tros del guió on s’especificaven els temes vetats. És curiós, perquè el director del programa, Toni Clapés, acostuma a presumir d’independència i fa discursos abrandats contra el sistema. 

Subratllat amb fosforescent groc i en majúscules «NO ES POT DIR!» i tot seguit els problemes a evitar: les cues, els preus, la molesta coincidència espacial de tenir la Petroquímica al costat, el Hard Rock, la competència d’altres parcs temàtics, els espectacles clausurats o el Tomahawk (que va costar molt tancar el procés judicial de l’accident de febrer en el temps rècord de dues setmanes perquè ara l’haguem de tornar a recordar).

Últimament, entre els periodistes s’ha posat de moda dir que en aquest país hi ha més autocensura que no pas censura. Ja va bé que s’explicitin casos com aquest o el retret del secretari de Comunicació de la Generalitat a Joel Díaz per entendre que la cosa no és ben bé així. A Catalunya hi ha coses que no es poden dir, i sempre són les que protegeixen a qui té més poder. Hi ha qui tot això ho troba normal, per un respecte mal entès a la llei del mercat, però ja us dic jo que no ho és.