Enemic a les portes

És de bons cristians, per Nadal, tenir un pensament pels que ho passen pitjor que nosaltres. Més encara si formen part de la nostra tribu i els tenim una mica abandonats a la seva sort. A relativament no gaires quilòmetres d’aquí, en un seguit d’ajuntaments de les comarques del Rosselló, el Vallespir i el Conflent (és a dir el que a mi m’agrada dir-ne el Camp de Tarragona d’administració francesa) no els deixen parlar català als plens municipals. Sí, sí. Això passa avui, l’any 2024, a l’Europa que hauria de protegir els nostres drets de minoria nacional. En una primera sentència del tribunal de Montpeller, es recorria arguments tan divertits com un article de 1539 on s’assegura que la llengua de França només és una, el francès. Tant se val que llavors la Catalunya Nord encara no hagués estat colonitzada per França. Això era una minúcia molesta que un tribunal d’apel·lació de Tolosa ha hagut de tombar després d’uns llargs mesos de batalla judicial d’uns quants alcaldes. Van començar sent una trentena, però per les pressions dels partits francesos només en queden cinc. Un d’ells, Nicolas Garcia, tot i haver nascut a Elna és un fill il·lustre de Montbrió del Camp i encara hi visita la família i hi passa les vacances. La prohibició contra el català continua en vigor, però Garcia no s’hi resigna i diu que arribarà fins a Estrasburg. Em venia de gust, en aquestes dates assenyalades, reconèixer un dels herois que tenim escampats pel món, lluitant contra els bàrbars a la frontera. Puta França, puta Espanya (avui no tocava, però no està mai de més) i bon Nadal.