Ni aigua

Quan escric aquestes ratlles no sé si avui dimecres ha plogut o plourà. Però sé, perquè és obvi, que l’aigua serà un dels temes més greus del 2024. Més ben dit, la manca d’aigua, la sequera. I que veurem situacions de restricció que no ens podem ni imaginar. La major part del Camp de Tarragona, la que depèn del Consorci d’Aigües de Tarragona, és en estat d’alerta a dia 9 de gener.

Tot i que la sequera és extrema, no es pot dir que no n’estiguéssim avisats. I tampoc no es pot dir que als pobles del Camp no hi tinguem experiència, en escassetat d’aigua i en les baralles que es produeixen per aquest bé tan preuat. N’hi havia prou, per prendre’n consciència, llegint el llibre de l’historiador de la Riera de Gaià Ricard Ramon i Sumoy La lluita per l’aigua a la conca baixa del Gaià. Regadiu, molins i conflictes.

Allà hi trobareu les lluites entre els pagesos, que avui tornen a ser entre els grans perjudicats per la sequera, i els nobles locals, propietaris dels molins, per aprofitar cada gota del riu. Per cert, que els drets d’origen feudal dels nobles són a l’origen dels de la refineria, tot i que des del minitrasvassament treuen l’aigua de l’Ebre. Al Baix Gaià fa segles que se sap el valor que té l’aigua, i que l’aigua és vida. És la vida.

A part que hi ha alguna bona gestió, tinc la impressió que en el tema de l’aigua, en general, estem deixant enrere la fase dels caçadors-recol·lectors, d’esperar que la pluja caigui, i entrant tot just en la revolució neolítica, la de la pagesia.