Catalunya es va batejar al riu Gaià

Avui fa un mes vaig ‘dir missa’ a l’església de Clarà. Vull dir que vaig fer una xerrada sobre els orígens històrics d’aquest nucli, el més antic de l’actual Torredembarra. Amb l’ajut d’un complet vídeo inèdit de José Luis Suárez, resultat d’anys de dedicació seva a la història local.

A la xerrada em vaig descuidar d’un fet fonamental: que quan Clarà va néixer de forma oficial, el 1057, el topònim Catalunya no existia i quan el 1206 Torredembarra, llavors la Torre de Clarà, i Clarà es van separar, el nostre país ja s’havia batejat amb aquest nom. Fins a mitjan segle XII només existien els comtats d’arrel carolíngia, encapçalats pel de Barcelona, primer entre iguals.

Ho explica l’historiador Michel Zimmermann en el seu voluminós llibre Naixement de Catalunya. Escriu que aquest nom «en un primer moment només designava una part de Catalunya, el front de reconquesta i colonització [...] per tant, Catalunya Nova». Els noms, els topònims, només apareixen quan hi ha una nova realitat que cal anomenar. I els comtes de Barcelona, ja reis, no volien competidors en el territori que estaven conquerint. D’aquí l’efímera existència d’un ‘Comtat de Tarragona’. Les noves terres havien de ser domini de la corona. I per això Catalunya, com a concepte, no sorgeix fins que els repobladors no travessen el Llobregat i el Gaià. Per dir-ho de forma gràfica perquè tampoc no va ser cosa d’un moment sinó de segles.

Apunteu-vos-ho per quan us vinguin amb carallotades com «la Catalunya catalana» o Tabàrnia.