M’enerva!

Com a Itàlia veneren Maradona, jo admiro Umberto Eco. El polifacètic escriptor, que fa vuit anys que ens falta, va publicar durant 30 anys una columna irònica i deliciosa al setmanari L’Espresso. El títol era La bustina de Minerva, pel nom d’una marca de mistos. La ‘bustina’ és un llibret de mistos on es poden apuntar idees si et venen al cap i no tens paper a mà. I si fumes, esclar.

La columna era mínima i brillant com un misto Garibaldi. Hi reflexionava sobre tota mena de temes d’actualitat i futur, de forma punyent i divertida. I hi feia broma d’ell mateix: el subtítol aclaria que no tenia res a veure amb la deessa de la intel·ligència. Vaja, com el que va passar a Tarragona amb la Torre de Minerva, que no és gens intel·ligent. Us recordo el cas, que és com un cabàs: uns operaris van fer dotze forats a la torre per col·locar-hi una bastida durant unes obres de rehabilitació. Un d’ells al relleu de Minerva. O Menrva o Menerva, com en deien els etruscos. Un atemptat forassenyat i sense cap supervisió arqueològica ni tècnica. Als tres responsables la fiscalia els demana 8.000 euros de multa. Els surt barat, poc més de tres euros per any de vida del relleu.

Continuo llegint Eco i jugo a imaginar-me què hauria escrit del cas Minerva. Hauria estat implacable, punxegut com l’eina que va fer els forats i més dur que no pas jo. I tot en una columna petita com un llibret de mistos. O un tap d’aigua mineral, com va definir un dels ‘responsables’ el trau causat a Minerva! Uf, m’enerva!