Tintin al país dels belgues

Acabem de tornar de Brussel·les. Com Tintin però en contra direcció. I, si comparo la Regió de Brussel·les-Capital (una de les tres que formen Bèlgica) amb la possible Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona només puc dir, com el filòsof Diògenes Laporta: «¡Al loro, que no estamos tan mal!». 

La Regió és la meitat del Tarragonès, el municipi de Brussel·les és la meitat del de Tarragona i no hi viu gaire més gent, a la Ville, que a la nostra ciutat. No ha absorbit, com París o Barcelona, els municipis del voltant, i hi ha poques polítiques de gestió comú.

A la teva vorera poden fer recollida porta a porta de brossa però a la del davant no, perquè és un altre municipi. Hi ha força tramvies però no perquè siguin moderns i l’hagin recuperat, sinó perquè no el van treure quan era modern fer-ho.

És la capital d’Europa però ho és perquè ha anat venint així. Hi havia altres candidates, i ningú no ha dit a aquestes ciutats que no són la capital. De fet, els francesos continuen pensant que és Estrasburg. Pobres, no els desenganyeu! Aquesta capital que no és capital, però que sí, és un exemple que podríem aplicar al Camp de Tarragona.

A més, Brussel·les belga i la capital europea comparteixen espai, però són dues ciutats diferents. A la de la UE s’hi mana més del que creieu. I en això tampoc no ens podem queixar: el nombre de persones del Tarragonès (què dic jo, del Baix Gaià!) que hi treballen és prou alt. I el Tintin original, fa temps que se sap, és al museu arqueològic de Tarragona!