La independència de Tarragona

Avui vinc a parlar del meu llibre. Del meu text teatral, més ben dit. Aquest divendres 21 a les 19 h farem una lectura de La independència de Tarragona, amb dramatúrgia i direcció meves, al Centre Cultural Antic Ajuntament, de Tarragona. Amb Fermí Fernández en el paper d’Antoni Rovira i Virgili, el de la Uni, i Jaume Martell com a Adolfo Alegret, historiador local. La Carme Canyelles i jo farem de ‘decorat’ sonor, amb escrits de premsa de l’època.

Fa gairebé un segle, tots dos intel·lectuals (vull dir Rovira i Alegret) es van embrancar a les pàgines del diari Tarragona (no confondre amb el DdT) en una polèmica agra. El principal motiu és qui va ser l’artífex de la restauració medieval de Tarragona. El comtat de Barcelona, defensa RiV. El Papat i l’església d’aquí, replica Alegret, amb un Principat independent dins la Corona. Tarragona independent? I sí, el títol és volgudament provocador. I els arguments, plens de dards i paraules dures.

Rovira i Alegret representen les dues ànimes de la ciutat, el yin i yang. O és nyic i nyac? Una cap enfora, pretesament oberta, i una cap endins, orgullosa i amb la seva raó. I totes dues amb contradiccions. A Alegret li costa dir ‘Barcelona’, tot i que va treballar i morir a la ‘ciutat d’Ataülf’. A Rovira, el tarragoní més prestigiós, el valoraven més a Reus que a ‘casa’, com confessava la seva filla. La disputa dels dos no és tan filosòfica com la de Voltaire i Rousseau, potser, però a nivell local té conya. Ja decidireu si hi ha guanyador.