Laura cum laude

No tinc bon record de la majoria de profes. De la selectivitat sí. La vaig ‘preparar’ a la platja de l’Arrabassada, com un anunci d’estiu d’Estrella. L’objectiu era treure prou nota però no gaire alta, per entrar a periodisme, que no calia cap gran nota. També havia de demostrar que no era un empollón, que no ho he estat mai de la vida, creieu-me. Estava mal vist ser-ho tot i que el bulling, com els sindicats franquistes, anava de dalt a baix, d’alguns dels mestres a la majoria o totalitat de l’alumnat. Democràcia orgànica, en deien. Orgànica, pels clatellots al cap o els cops de regle als dits.

De tota manera, Sant Joan Baptista de la Salle, Minerva, o a qui toqui fer els càstigs divins, em va ‘premiar’ la deficient preparació amb la miopia que arrossego des del dia de la sele, en què vaig descobrir horroritzat que no hi veia tres dalt d’un ruc dibuixats a la pissarra.

El bulling s’ha fet més refinat, tecnològic i selectiu i està més perseguit. Per sort. L’esforç i el bon exemple no estan tan mal vistos. Espero. I les i els alumnes són més capaços de compaginar estudis i oci. La Laura Ribes, de Torredembarra, ha tret una de les notes més altes de les PAU, un 9,8, és monitora a l’Espai Jove, toca en un grup de música i porta un taller de rap. I treballa al mateix càmping d’Altafulla que jo ho havia fet d’electricista amb el meu pare. De l’última dada no en feu cap cas, és només per si se m’encomana alguna cosa d’aquesta jovenalla tan intel·ligent i preparada. Gaudeix-ho, Laura!