Cols de Brussel·les

Heu paït el resultat de les eleccions franceses? I de les europees, com deia aquell? Amb l’ascens de l’ultradreta us entren gasos? Encara penseu que la Unió Europea no va amb valtros? No parlo de l’abstenció militant, que cadascú se sap «lo seu», sinó de la mandra. A Europa si no votes et boten.

Simptomàticament el tema calent de la pagesia va ser poc present als debats del 9 de juny. Una mica mesclat amb acció climàtica i prou, com a Catalunya amb el nom de la conselleria. Que no és que no sigui crucial atacar la crisi climàtica però no al preu d’amagar les coses de menjar. 

He dit simptomàticament perquè el silenci es deu que a la UE saben que el seu mal no vol soroll. I un dels seus mals són les protestes pageses. El silenci el posen els partits però la Comissió Europea s’arromanga. Amb eficàcia brussel·lesa. He trobat al web de la Comissió que des de gener existeix una taula de diàleg sobre el futur de l’agricultura a la UE. N’havíeu sentit a parlar?

Hi participen organitzacions pageses, minoristes, botigues, grups mediambientals, consumidors, financers, acadèmics... per escoltar les necessitats del primer sector. L’informe es publicarà ara a l’estiu. Ho podeu llegir en negatiu: Von der Leyen volia calma als carrers. 

O en positiu: si no hagués estat pels tractors no es parlaria «d’adaptar les polítiques agrícoles». Efecte papallona: si una papallona bat les ales al Camp hi ha un tsunami a Brussel·les. Bé, tsunami no, que és terrorisme.

Seré positiu: amb el xapo també es vota.